Sigui quina sigui l‘especialitat a la que et dediquis, pots estar segur que davant una mínima molèstia a l’empassar, els teus familiars i amics no dubtaran ni un segon en obrir la boca i mostrar-te les seves amígdales de forma descarada i desvergonyida allà on et trobis, tot demanant si necessiten antibiòtic. També pots estar segur que si els hi dius que no ho necessiten, discreparan de la teva opinió.
Però, què diu l’evidència científica al respecte?????
Pregunta clínica: Quan he de tractar amb antibiòtic una faringitis aguda?
Què en sabem del tema?:
A part de la consulta més freqüent entre els teus familiars i amics, la faringitis aguda és la malaltia infecciosa més prevalent en atenció primària, i és una de les malalties en què més antibiòtics es prescriuen inadequadament.
A part de certes causes molt infreqüents, només es recomana el tractament antibiòtic quan la faringitis és causada per l’estreptococ β-hemolític del grup A, que s’identifica amb un resultat positiu de la tècnica antigènica ràpida.
La utilització injustificada d’antibiòtics s’associa amb la propagació de resistències antimicrobianes, la presència d’efectes secundaris i no disminueix la durada del quadre.
A part de certes causes molt infreqüents, només es recomana el tractament antibiòtic quan la faringitis és causada per l’estreptococ β-hemolític del grup A (EBHGA), ja que el tractament antibiòtic, quan es compara amb placebo, ha demostrat disminuir la durada de simptomatologia, redueix el contagi i el nombre de complicacions supuratives (principalment abscessos periamigdalins i otitis mitjanes) i, encara que és infreqüent avui en dia, també minva el nombre de complicacions no supuratives. Entre els pacients amb faringoamigdalitis aguda cal, en primer lloc, avaluar si existeix un brot comunitari per EBHGA (com per exemple, un brot d’escarlatina), si el pacient és immunodeprimit, té història de febre reumàtica, o bé, presenta molt malestar general, dolor òtic o inflamació amigdalar greu. En aquests casos es recomana el tractament antibiòtic i no usar les tècniques antigèniques ràpides. En els altres casos, utilitzarem els Criteris de Centor. Si el pacient presenta 0 o 1 dels criteris no hem d’utilitzar cap mètode diagnòstic ràpid ni tractar amb antibiòtics. Entre els pacients amb 2 o més criteris de Centor, l’estratègia que presenta un millor quocient cost-efectivitat és la de fer proves antigèniques ràpides i tractar segons el resultat i, per tant, no prescriure antibiòtics en la faringitis excepte en el cas que el resultat de l’Strep A sigui positiu.
Fonts:
http://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Article/antibiotics_faringitis_adults_gener2016
http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_479_Antimicrobianos_Area-Aljarafe_2ed_2012.pdf
Laura Robles Perea
Figueres, 12 d’abril de 2016
Hola, després de molts tractaments, incluits els antibiotics, puc dir que lasol.lució definitiva va ser la ingesta de all cru, sembla un miracle, pero és ciencia
Gaspar,
Gràcies per la teva recomanació. És un tema interessant. No posem en dubte que et funcionés, però per parlar de ciència i no de miracles necessitem proves; només d’aquesta manera, nosaltres com a professionals sanitaris, en podrem recomanar el seu us en les indicacions adequades.
En un cerca ràpida no he trobat cap estudi que demostri efectes beneficiosos rellevants de l’all en la faringitis o procesos infecciosos similars. Hi ha aquesta revisió Cochrane, el qual sembla que no té especials efectes en la prevenció o tractament del refredat. Coneixes algún estudi amb resultats vàlids i clínicament rellevants sobre aquest tema?
Hola, gràcies per respondre, he fet una petita recerca a la web i he trobat molts estudis científics que demostren l’activitat antimicrobiana de l’all cru, encara que no parlin directament de la faringitis. Aquesta informació hauria d’arrivar al metge de capçalera.
El meu cas va ser tant espectacular que m’he convertit en un embaixador de l’all cru.
http://www.scielo.org.bo/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1817-74332014000100008
http://www.isaude.net/es/noticia/16399/ciencia-y-tecnologia/el-ajo-revela-antimicrobiana-y-antiviral-similar-a-la-amoxicilina
http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=92022427017
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC92605/
Salutacions
Hola Gaspar,
A mi també m’agrada molt menjar all, però per conèixer i confiar en els efectes (beneficis i seguretat) d’una intervenció sobre les persones necessitem un tipus concret d’estudi científic, l’assaig clínic aleatoritzat (sempre que això sigui factible i ètic, clar). Els estudis que tu aportes són estudis pre-clínics, són estudis de laboratori, in-vitro o en animals d’experimentació. No estan malament, però “només” són un primer pas, que en cas de ser positius, permetran posar en marxa un assaig clínic. Quan tinguem a la ma un (millor si són més d’un) assaig clínic aleatoritzat, ben dissenyat, ben executat i ben analitzat serà el moment de difondre els beneficis de l’all. Tant de bo que això sigui així algun dia, ens estalviaríem molts dels efectes indesitjables dels antibiòtics, i el seu cost econòmic, clar.
Salut.
Hola, pues haurem d’esperar que la ciència faci el seu camí, mentres tant jo continuaré aprofitant els seus beneficis.
Un plaer
Gaspar