Impacte del treball per torns en la salut dels professionals

Publicat el 19 d'agost de 2025 per Xavier Basurto Oña

ChatGPT Image 19 d’ag. del 2025, 21_11_02

El treball per torns és una realitat constant a les urgències. És la manera de garantir l’activitat assistencial 24/7/365, però comporta conseqüències importants per a la salut dels professionals que hi treballen (Costa 2015).

No hi ha una definició estàndard i universal del que és el treball per torns ni el torn de nit. Cada estudi publicat utilitza una fórmula diferent, la qual cosa dificulta obtenir recerca homogènia i factible de sintetitzar. Un exemple de treball per torn és: qualsevol organització laboral fora de l’horari diürn estàndard (7:00–18:00 h), especialment quan inclou hores nocturnes (Kecklund 2025). A Europa i Amèrica del Nord, entre un 15% i un 25% de la població activa treballa per torns (Kecklund 2016, Bannai 2019).

Aquest horari comporta riscos: alteració del ritme circadiari, son insuficient i mala qualitat del descans, amb impacte tant a curt com a llarg termini.

Condicions de treball associades

Més enllà de la falta de son, el treball nocturn s’associa a:

  • Exigències psicològiques i emocionals elevades.
  • Latitud de decisió limitada (poca autonomia per a decidir com i quan fer la feina).
  • Exigències físiques pròpies de l’activitat.
  • Exigències emocionals associades a la feina.
  • Suport social com a percepció de suport i col·laboració per part dels col·legues (companys i supervisors).

Aquestes condicions agreugen l’impacte del torn en la salut del professional d’urgències.

Efectes sobre la salut

Accidents de trànsit

La somnolència és un factor clau en un 20–30% dels accidents de trànsit (Wong 2018). Després d’una jornada nocturna, el risc de patir un incident gairebé es triplica (Mulhall 2019). Conduint a 100 km/h en sortir del torn de nit, fem 74 metres cada minut amb els ulls tancats.

Sistema cardiovascular

El treball per torns altera els ritmes circadiaris i afavoreix factors de risc com tabaquisme, excés de pes, inactivitat i mala dieta i l’insomni. Aquest insomni afecta al 20–40% dels treballadors per torns (vs. 6–7% de la població general) i és un factor independent d’infart. El risc cardiovascular augmenta un 7% cada 5 anys d’exposició (Vetter 2019, Puttonen 2010, Vyas 2012).

Ictus

El treball nocturn s’associa a un increment del 5% en el risc d’ictus isquèmic (Vyas 2012, Li 2024).

Càncer

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer, la IARC, (2020) considera el treball nocturn probablement carcinogènic, amb evidència per a càncer de pròstata, còlon i recte, i menys certesa per a càncer de mama.

Salut mental

Els professionals a torns presenten més risc de depressió (fins a un 70% més en dones) i d’ideació suïcida (>34%). Els que treballen més de 55 hores setmanals tenen un 65% més d’ideació suïcida que els que treballen <40 hores per setmana (Kivimäki 2024).

Quan es tenen en compte factors psicosocials del treball (suport, càrrega laboral, flexibilitat), el risc disminueix (Bannai 2019, Asaoka 2011, Kim 2024, Kivimäki 2024). Això suggereix que la salut mental depèn més de les condicions laborals que no del dèficit o la qualitat del son o de l’alteració del ritme circadiari.

Substàncies i alcohol

El treball nocturn s’associa a més consum d’alcohol i altres substàncies, sovint com a mecanisme d’automedicació , per a combatre l’insomni, somnolència, cansament…(Jalili 2022, Cheng 2020).

Condició sociofamiliar

Els torns dificulten la conciliació familiar i social, agreugen la fatiga i empitjoren la qualitat de vida (Vedaa 2025).

Metabòlics i obesitat

  • Risc de DM2: Augemta un 10% respecte a treballadors de dia, amb relació dosi-resposta clara (Wang 2019).
  • Risc més alt d’obesitat en dones postmenopàusiques que treballen al torn de nit.

Digestiu

El treball nocturn augmenta el risc de síndrome de l’intestí irritable, reflux, úlcera pèptica i gastritis (Gan 2020).

Altres

  • Infeccions: més risc d’infecció per SARS-CoV-2 (Kecklund 2025).
  • Infertilitat femenina: en dones ≤35 anys, augmenta la necessitat de tractaments de fertilitat (Zhu 2020).
  • Inactivitat física: més freqüent en homes a torns (sense nit) i en treballadors amb fills petits (Eriksen 2020).
  • Mortalitat: +12% global; +16% en torns nocturns irregulars i fins a +52% si l’exposició és de 20–30 anys (Zhang 2024).

Estratègies per a minimitzar riscos

1. Organització dels torns

  • Rotacions cap endavant (dia → tarda → nit).
  • Evitar molts torns seguits i descansos curts (<11 h).
  • Limitar torns llargs (≤16 h).
  • Garantir caps de setmana lliures. (Moreno 2019, IARC 2020)

2. Intervencions individuals

  • Higiene del son i hàbits saludables (Shriane 2023).
  • Exercici regular i tècniques de relaxació.
  • Pauses i migdiades planificades durant els torns.
  • Ús estratègic de cafeïna i, en casos seleccionats, melatonina o estimulants (modafinil, armodafinil). (Moreno 2020, Drake 2012, Costa 2015)

3. Gestió i polítiques

  • Cribratge i intervencions preventives.
  • Reforç del suport social i familiar.
  • Formació en autocura per a professionals d’urgències. (Kecklund 2016, Moreno 2019)

Conclusió

El treball per torns és imprescindible a les urgències, però té un impacte real en la salut física, mental, emocional, social i familiar dels professionals. L’evidència mostra estratègies clares per reduir-ne els riscos: millor organització dels torns, intervencions individuals i polítiques de suport.

Treballar a urgències vol dir cuidar els pacients, però també cuidar-nos nosaltres mateixos.

Xavier Basurto    xbasurto@urgem.cat

Fonts bibliogràfiques consultades:

  1. Costa G, et al. Shift work interventions for reducing occupational stress. Cochrane Database Syst Rev. 2015;(11):CD009776. doi:10.1002/14651858.CD009776.pub2.
  2. Kecklund G, Axelsson J. Health consequences of shift work and insufficient sleep. Scand J Work Environ Health. 2025;51(4):298–311. doi:10.5271/sjweh.4225.
  3. Kecklund G, Axelsson J. Shift work: consequences and prevention. BMJ. 2016;355:i5210. doi:10.1136/bmj.i5210.
  4. Bannai A, Tamakoshi A. The association between long working hours and health: a systematic review. Am J Public Health. 2019;109(11):e1–e7. doi:10.2105/AJPH.2019.305278.
  5. Wong IS, et al. Shift work and road traffic accidents. Cochrane Database Syst Rev. 2018;(12):CD012243. doi:10.1002/14651858.CD012243.pub2.
  6. Mulhall MD, Sletten TL, Magee M, et al. Sleepiness and driving risk in shift workers after night shifts. Sleep. 2019;42(8):zsz074. doi:10.1093/sleep/zsz074.
  7. Vetter C, Devore EE, Wegrzyn LR, et al. Shift work and cardiovascular disease risk. Occup Med (Lond). 2019;69(4):237–243. doi:10.1093/occmed/kqz063.
  8. Puttonen S, Härmä M, Hublin C. Shift work and cardiovascular disease—pathways from circadian stress to morbidity. Scand J Work Environ Health. 2010;36(2):96–108. doi:10.5271/sjweh.3700.
  9. Vyas MV, Garg AX, Iansavichus AV, et al. Shift work and vascular events: systematic review and meta-analysis. BMJ. 2012;345:e4800. doi:10.1136/bmj.e4800.
  10. Li W, Wu Y, Liu J, et al. Long-term shift work, sleep deficiency and stroke: a systematic review and meta-analysis. Sleep Med. 2024;119:499–504. doi:10.1016/j.sleep.2024.05.031.
  11. International Agency for Research on Cancer. Night shift work. IARC Monographs on the Identification of Carcinogenic Hazards to Humans. Vol. 124. Lyon: IARC; 2020. ISBN: 9789283201625 (pbk.), 9789283201915 (ebook).
  12. Bannai A, Tamakoshi A. Long working hours and mental health. Am J Public Health. 2019;109(11):e1–e7. doi:10.2105/AJPH.2019.305278.
  13. Asaoka S, Aritake S, Komada Y, et al. Factors associated with shift work disorder in nurses. Scand J Work Environ Health. 2011;37(5):402–410. doi:10.5271/sjweh.3158.
  14. Kim Y, et al. Shift work and depression risk. Sci Rep. 2024;14:60882. doi:10.1038/s41598-024-60882-1.
  15. Kivimäki M, et al. Shift work, long working hours, and suicide risk. Scand J Work Environ Health. 2024;50(7):503–518. doi:10.5271/sjweh.4182.
  16. Jalili M, et al. Night shift healthcare workers and substance use. BMC Health Serv Res. 2022;22:698. doi:10.1186/s12913-022-08018-x.
  17. Cheng WJ, Cheng Y. Excessive alcohol consumption in shift workers. Eur Addict Res. 2020;26(3):161–168. doi:10.1159/000507573.
  18. Vedaa Ø, Harris A, Bjorvatn B, et al. Work schedule and family life balance in shift workers. Scand J Work Environ Health. 2025;51(4):282–297. doi:10.5271/sjweh.4223.
  19. Wang F, Zhang L, Zhang Y, et al. Night shift work and diabetes risk: a meta-analysis. Chronobiol Int. 2019;36(7):941–951. doi:10.1080/07420528.2019.1683570.
  20. Gan Y, Yang C, Tong X, et al. Shift work and digestive diseases: systematic review and meta-analysis. Medicine (Baltimore). 2020;99(24):e29211. doi:10.1097/MD.0000000000029211.
  21. Kecklund G, Axelsson J. Shift work and infection risk. Scand J Work Environ Health. 2025;51(4):298–311. doi:10.5271/sjweh.4225.
  22. Zhu JL, Hjollund NH, Olsen J. Shift work and subfecundity: a causal link? Front Public Health. 2020;8:595943. doi:10.3389/fpubh.2020.595943.
  23. Eriksen CA, Bjorvatn B, et al. Physical inactivity and shift work. Scand J Work Environ Health. 2020;46(3):293–301. doi:10.5271/sjweh.3868.
  24. Zhang Y, et al. Shift work and mortality risk: meta-analysis. J Gen Intern Med. 2024;39:1648–1658. doi:10.1007/s11606-024-08946-w.
  25. Moreno CRC, Marqueze EC, et al. Shift work interventions for improving health. Cochrane Database Syst Rev. 2019;(7):CD010639. doi:10.1002/14651858.CD010639.pub2.
  26. Moreno CRC, Lowden A, et al. Individual-level interventions for shift workers. Cochrane Database Syst Rev. 2020;(5):CD010641. doi:10.1002/14651858.CD010641.pub2.
  27. Drake CL, Wright KP. Shift work and melatonin/caffeine interventions. Cochrane Database Syst Rev. 2012;(5):CD008508. doi:10.1002/14651858.CD008508.
  28. Shriane AE, Rigney G, Ferguson SA, Bin YS, Vincent GE. Healthy sleep practices for shift workers: consensus sleep hygiene guidelines using a Delphi methodology. Sleep. 2023;46(12):zsad182. doi:10.1093/sleep/zsad182.
  29. Kecklund G, Axelsson J. Shift work: consequences and prevention. BMJ. 2016;355:i5210. doi:10.1136/bmj.i5210.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Gestió, seguretat del pacient i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *