En l’anterior apunt d’aquest blog vàrem parlar del TEP, tot i que és millor utilitzat el terme embòlia pulmonar (EP). En concret ens vam centrar en la sospita d’aquesta patologia, en la seva confirmació o exclusió, i finalment en l’estratificació de la gravetat. En aquest apunt, continuarem amb l’EP, però ens centrarem en el seu tractament; parlarem d’anticoagulació, de la trombòlisi sistèmica, i finalment algunes recomanacions per al maneig hemodinàmic del pacient en xoc. Continua llegint
La sospita de TEP no és una situació infreqüent a urgències. En algunes ocasions, quan el pacient es presenta amb tots els signes i símptomes clàssics de TEP, és fàcil el seu diagnòstic, però molt més freqüent és aquell pacient amb un quadre inespecífic on l’orientació diagnòstica inicial de pneumònia, SCA, dolor mecànic…no acaba de quadrar. Tenir clar el procés diagnòstic ens ajudarà a identificar aquells pacients amb TEP, evitant els falsos negatius, però sense haver de sotmetre a tothom a totes les proves complementàries, que comporta molts falsos positius i sobrediagnòstics. En aquest apunt d’avui veurem el diagnòstic i l’estratificació de la gravetat del TEP, i en un segon apunt, el seu tractament. Continua llegint
Arriba l’estiu, i amb aquest, la calor. Sabem que la calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat, entre el 12% i el 40%, i dels ingressos no programats, especialment en la gent gran i les persones amb problemes de salut. Recordant l’onada de calor europea l’agost del 2003, a Catalunya la mortalitat va augmentar un 53% respecte al mateix període de l’any anterior (POCS 2021). Aquí ampliem i actualitzem un apunt nostre de 2018 d’aquest blog dedicat al cop de calor. Continua llegint
La darrera guia de l’European Society of Cardiology (ESC) del 2021, remarca que la insuficiència cardíaca aguda (ICA) és principal causa ingrés en persones majors de 65 anys, i que té una mortalitat intrahospitalària del 5-10%, i del 25-30% als 12 mesos. Aquesta alta freqüència i gravetat són motiu de sobres per a fer-ne un, o diversos, apunts en aquest bloc. Avui ens centrarem en l’edema agut de pulmó (EAP), però en una forma molt severa i sobtada, que és l’associada a una hipertensió arterial marcada. Continua llegint
La fractura de Colles és la fractura més freqüent en adults. És estrany una guàrdia sense un Colles. Tot i això, la variabilitat en el maneig és significativa, per no parlar del dolor iatrogènic evitable. I és que tenim molts dubtes: Quins Colles són inestables?, quins seran quirúrgics?, quina analgèsia farem servir?, quina anestèsia?, quina tècnica de reducció és millor?, fèrula curta o llarga?, en quina posició immobilitzem el canell?, quines complicacions greus cal detectar? Compartim les respostes que hem trobat. Continua llegint
La transferència de pacients d’un equip assistencial a un altre és un simple procediment, és un acte assistencial integrat a l’atenció del pacient, igual o més important que la resta d’actes assistencials, sigui l’anamnesi, l’exploració, l’orientació diagnòstica, el maneig… No és un pur tràmit administratiu. Una transferència eficient implica beneficis rellevants per al pacient i per l’equip sanitari, però també és cert que una transferència deficient implica un risc per a la salut del pacient. Es pot fer millor, és factible i beneficiós, i només cal que els equips siguin conscients del valor d’aquest procediment i seguir unes pautes. Continua llegint
La medicina d’urgències i emergències és una àrea molt extensa que requereix professionals amb coneixements i habilitats molt diverses, que cal aplicar en situacions de tensió i estrès i amb grans repercussions, tant per a la salut de les persones ateses i dels professionals sanitaris, com per a l’eficient funcionament del centre assistencial. Aquestes consideracions fan necessari que els nous MIR, que en breus dies començaran a fer guàrdies a urgències, coneguin les competències bàsiques per a donar resposta a les necessitats d’urgències. Continua llegint
https://urgem.cat/metacercador/
Les fonts d’informació disponibles que pot utilitzar un urgentòleg per a resoldre un dubte poden ser moltes, centenars. Això és un avantatge; només cal teclejar a Google i en centèsimes de segon tens milers de blogs, llocs web i documents per a triar i remenar. Però alerta, ja que tanta oferta i disponibilitat d’informació ens pot perjudicar fàcilment, acabant més perduts que abans de començar. Això és el que coneixem per infoxicació, però tenim l’antídot, i us el presentem tot seguit. Continua llegint
Llegint les publicacions sobre les reaccions anafilàctiques que s’han detectat amb la vaccinació contra la COVID-19, Moderna i Pfizer, m’adono de dues coses que em criden l’atenció: la utilització d’uns criteris diagnòstics concrets i detallats, els criteris de la col·laboració Brighton i l’administració de forma sistemàtica d’adrenalina. Em criden l’atenció pel meu desconeixement; no coneixia els criteris de Brighton, ni altres per aquesta patologia, i tampoc utilitzo de forma tan sistemàtica l’adrenalina, que reservo per a casos molt greus. Però crec que ara, ho tinc més clar. Continua llegint
En qualsevol pacient que és rescatat d’un incendi, cal tenir en compte sempre tres mecanismes lesionals: politraumatisme, cremat i intoxicació per inhalació de fum. Respecte a la intoxicació per fum, sempre tenim molt present el monòxid de carboni (CO), però l’àcid cianhídric (HCN), és una possibilitat sovint eclipsada, infradiagnosticada i infratractada, que fàcilment podem millorar. Continua llegint
