A Europa hi ha aproximadament 2,3 milions de persones infectats pel virus de la immunodeficiència humana (VIH); d’aquestes, una de cada tres desconeixen que estan infectades. Aquest desconeixement comporta que el 45-50% dels nous diagnòstics es facin tard, és a dir, quan el recompte de CD4 <350 en el moment del diagnòstic.
Diagnòstic tardà i les seves conseqüències
Sabem que el diagnòstic tardà s’associa a:
- Augment de la morbiditat i la mortalitat relacionades amb el VIH
- Pitjor resposta al tractament antiretroviral
- Augment de la de transmissió del VIH a altres persones
- Augment de la despesa econòmica
Sabem que abans del diagnòstic, un percentatge important d’aquestes persones que desconeixen la seva infecció havien sol·licitat, una o més d’una vegada, assistència sanitària (atenció primària, urgències, consultes,…) per algun motiu que hauria hagut de fer saltar les alarmes i no ho va fer. Això és el que s’anomena “Oportunitat Perduda”. Oportunitat per evitar un diagnòstic tardà i totes les conseqüències esmentades. Preocupant.
Evitar “Oportunitats Perdudes” a urgències
Per no desaprofitar aquestes oportunitats cal estar alerta i pensar en el VIH en tota persona que identifiquem amb una patologia o condició associada a una major prevalença del VIH. A urgències, aquests indicadors són:
- Qualsevol malaltia de transmissió sexual
- Herpes zoster
- Herpes simple orogenital > 30 dies d’evolució
- Mononucleosis Infecciosa amb Epstein-Barr negatiu
- Pneumònia (≥2 en 24 mesos sense factor predisposant)
- Febre prolongada sense focus
- Hepatitis vírica (B i C), aguda o crònica
- Síndrome Guillain-Barré
- TBC pulmonar o extrapulmonar
- Pacient d’àrea geogràfica amb alta prevalença del VIH sense estudi previ del seu estat serològic.
Què podem fer a Urgències? Prova del VIH
Davant d’un indicador dels anteriors, investigar l’estat serològic del pacient en relació al VIH. Informar al pacient que cal conèixer la causa del seu problema de salut, i que entre altres patologies, cal descartar el VIH: consentiment informat verbal i registrar-ho a la història clínica. No és necessari consentiment escrit ni firmat.
Sol·licitar prova de 4ª generació (període finestra de 15-20 dies). Si el resultat és positiu, derivar a consultes de malalties infeccioses amb analítica cursada (hemograma, bioquímica, coagulació, carga viral, recompte CD4, serologia hepatitis, CMV, toxoplasma, sífilis,…), recomanar mètode barrera en les relacions sexuals i control també pel seu metge de capçalera. El test ràpid (període finestra de 3 mesos) també es pot utilitzar, però en cas de positivitat caldrà fer una prova de 4ª generació igualment. A continuació intentem il·lustrar amb un esquema les opcions de realitzar les proves de VIH segons la disponibilitat de cada professional o centre (enllaç).
Bibliografia
- How to advance in meeting the challenge of early diagnosis of HIV infection. An Sist Sanit Navar [Internet]. 2018 Apr;41(1). enllaç
- Laboratory testing for the diagnosis of HIV infection : updated recommendations. enllaç
- 2018 Quick reference guide: Recommended laboratory HIV testing algorithm for serum or plasma specimens. 2018; enllaç
- HIV testing: increasing uptake among people who may have undiagnosed HIV. 2016; enllaç
- Informe sobre el monitoratge del diagnòstic de la infecció pel VIH a Catalunya. 2015. 2015; enllaç
- HIV Indicator Conditions: Guidance for Implementing HIV Testing in Adults in Health Care Settings. enllaç
- Hurt CB, Nelson JAE, Hightow-Weidman LB, Miller WC. Selecting an HIV Test. Sex Transm Dis [Internet]. 2017 Dec;44(12):739–46. enllaç
Xavier Basurto – urgem@urgem.cat –
Si vols rebre notificacions sobre els nous apunts que publiquem al blog, subscriu-te al butlletí electrònic Urgem