La forma en que transferim els pacients és un motiu de conversa habitual entre els diferents equips sanitaris. Fruit d’ aquestes converses, algunes tot berenant, i algunes fent un debrífing, neix aquest apunt elaborat entre Tècnics en emergències sanitàries (TES) i metges, l’objectiu del qual és purament de reflexió.
La transferència de pacients és un procés informatiu i dinàmic mitjançant el qual la informació clínica del pacient i la responsabilitat del seu diagnòstic, tractament i seguiment es transfereix d’uns professionals a uns altres, bé de forma temporal (relleu, canvi de torn), o definitiva (canvi d’unitat o de nivell assistencial). En anglès es parla de “handover”.
En aquest apunt ens centrarem en el moment en que un pacient que està sota la responsabilitat dels TES i passa a càrrec de l´equip extrahospitalari (USVA) o d´urgències hospitalàries.
Tenim evidències de que la transferència de pacients és una font molt freqüent d’errors mèdics, sobretot pels errors de comunicació entre professionals. Per aquesta raó, el handover és un criteri de la qualitat assistencial i de seguretat del pacient. Un bon handover s’ha associat a millora en la seguretat del pacient, en el registre d’informació, en la millora en la continuïtat assistencial i en la presa de decisions. Tot i aquesta rellevància clínica, s´avalua molt poc en el nostre entorn i existeix poca bibliografia de confiança al respecte.
Volem reflexionar en aquest apunt sobre com fem habitualment aquest procés, i com l’ hauríem de fer per optimitzar la feina de tots plegats.
El “com ho fem habitualment” en el nostre entorn s´ha descrit a partir d´una enquesta informal al personal d´infemeria d’urgències que fa el triatge dels pacients, i de converses durant els debrífing amb els metges del servei que treballen tant a l’intrahospitalari com a l’USVA. El “com l’hauríem de fer“ ho hem definit mitjançant una cerca bibliogràfica eficient.
Com ho fem habitualment?
Si el traspàs es fa a l´hospital, els TES expliquen el pacient a l’infermer/a que es troba al box de triatge. Quan el pacient arriba en ambulància i està estable, la majoria de vegades el triatge es fa a la porta del box, enmig del passadís, a la vista de tothom, sense intimitat ni confidencialitat pel pacient. Si es tracta d’un pacient crític, la transferència es fa al box de reanimació; un ambient també complicat per la situació de caos habitual.
Si la transferència es fa a nivell extrahopitalari, sovint es fa “al lloc de l’incident” amb la presència d’altres cossos actuants (bombers i policia), la família/acompanyants i de personal aliè (testimonis, curiosos, premsa,…). En altres ocasions, si es possible, fem la transferència dins de l´ambulància de la USVB que ha arribat primer al lloc.
Donat que en aquest moment el pacient està present, la tendència de l’equip receptor és a preguntar-li directament a ell sobre el què ha passat. Aquí trobem el primer error important. Preguntant primer al pacient només aconseguim informació no sanitària. Perdem tota la informació especialitzada que només ens podem aportar els TES.
Sovint, quan el pacient arriba al box d´urgències, tot i estar en una situació clínica estable, l´equip receptor comença l’avaluació sense escoltar la informació que aporten els TES. Si els TES ens poden transmetre la informació, sabrem què ha passat, en quin entorn ha passat, què han dit els testimonis, quines cures han estat necessàries en un primer moment i si ha estat estable o no durant el trasllat. Moltes vegades han pogut recollir més informació al lloc de l’incident com informes mèdics previs o la recepta electrònica.
Com ho podem millorar?
Si el pacient es troba inestable, prioritzarem l´atenció al pacient a la vegada que escoltem a l´equip que entrega el pacient. És el que s’anomena “escolta activa” i s’aconsella fer-ho en dues fases: una inicial en la que de forma molt breu es transmet la informació vital a l’equip receptor i es transfereix el pacient de llitera, i una segona fase en la que es transmet tota la informació de forma ordenada i sistemàtica.
Si el pacient es troba estable, el mirem però no el toquem, i escoltem tota la informació que l´equip sanitari responsable ens ha de transmetre. És el mètode “hands off/ eyes on”. Finalment entre els dos equips es transfereix el pacient d’una llitera a una altre.
S’han suggerit molts sistemes estandarditzats per fer la transferència de pacients, però no s’ha consensuat cap sistema universal, segurament per la gran diversitat de situacions i camps de la medicina que ha de cobrir. De tota manera queda clar que hi ha quatre aspectes que cal controlar per aconseguir el millor resultat possible:
Comunicació verbal i escrita
La transferència de la informació hauria de seguir una estructura establerta i coneguda pels dos equips. Ha de ser una comunicació clara, breu, concisa, ferma i amb veu alta i clara. El receptor de la informació ha d’estar atent, en actitud d’escolta activa i oferint retroacció. És important que la comunicació verbal s’acompanyi d’un document escrit, on hi ha de constar tota la informació transmesa. Tant l’equip receptor com l’emissor ha tenir en compte la importància d’aquest document ja que ben utilitzat pot reduir la pèrdua d’informació i errors evitables.
Context (Circumstàncies que envolten la transferència)
El context ideal per a una transferència efectiva és un espai lliure de soroll i d’enrenou i amb disponibilitat del personal suficient i entrenat. Un dels inconvenients importants a evitar són les interrupcions durant la transferència, que obliguen a repetir la transmissió de la informació, amb els conseqüents errors i pèrdua d’informació.
Relacions interprofessionals
Un dels factors per una transferència efectiva és el respecte entre professionals i una bona atmosfera de treball. Evitar el desinterès i actituds despectives.
Estandarització
L’ús d’un sistema estandarditzat per la transferència en pot millorar l’efectivitat, però els estudis que avaluen aquestes eines no són tots homogenis pel que fa els resultats d’eficàcia.
Aquestes eines estandaritzades utilitzen un sistema mnemotècnic alfabètic per ajudar a transmetre tota la informació de forma organitzada, sistemàtica i evitar així la pèrdua o l’oblit d’informació rellevant. Algunes d’aquestes eines són les següents:
ATMIST > utilitzat als hospitals dels NHS d’Anglaterra. enllaç
ISOBAR > enllaç
I > Identificació: dels professionals implicats en la transferència i del pacient (nom, edat, gènere)
S > Situació actual: motiu assistència, malaltia actual, canvis clínics recents, possibles complicacions o aspectes a vigilar
O > Observació: signes vitals, exploració física, proves complementàries
B > Background: antecedents d’interès, riscs, al·lèrgies
A > Acordar un pla:
Què s’ha fet ara? Tractaments rebuts, resposta,..
Què queda pendent de fer? Tractaments, proves, seguiment,…
R > Read-back: confirmar que la transferència ha estat correcte. Algun dubte?
ASHICE: enllaç
A > Age
S > Sex
H > Història: causa immediata de la lesió, descripció de la malaltia o antecedents patològics, rellevants i medicació
I > Injuries: Lesions/malaltia/signes/símptomes presents
C > Constants, Intervencions fetes
E > Estimació temps arribada
Quins són els punts imprescindibles a comunicar? Hem sintetitzat aquestes eines i les hem resumit en 7 punts bàsics:
- Identificació dels professionals implicats en la transferència i del pacient (nom, edat, gènere)
- Hora inici símptomes / hora de l’accident
- Motiu de la consulta, orientació diagnòstica actual, canvis clínics recents.Mecanisme de l’accident
- Signes vitals, troballes a l’exploració física, lesions, proves complementàries
- Antecedents d’interès, factors de risc, al·lèrgies.
- Intervencions rebudes i resposta. Intervencions pendents. Possibles complicacions o aspectes a vigilar
- Confirmar que la transferència ha estat correcte. Algun dubte?
Propostes de millora
A nivell global, incorporant al pla d´estudi del Grau Mitjà Emergències Sanitàries la formació específica en transferència de pacients, tant a nivell intra com extrahospitalari. Aquesta formació, juntament amb la formació sobre les habilitats no tècniques, com és la comunicació interpersonal, també haurien de ser prioritàries en la formació oficial de tots els actuants, TES, metges i infermeria. Els pocs estudis científics actuals no demostren un augment de la supervivència dels pacients pel fet de fer una transferència reglada, però si que es demostra que un protocol consensuat pot reduir el temps dedicat a la transferència, reduir en un 60% els error evitables en un servei urgències i també millorar el respecte i la comunicació entre equips i professionals implicats.
A nivell local una formació online sobre el com i de quina manera transferir els nostres pacients podria ser una bona eina per a millorar-ne la qualitat i l’experiència.
BIBLIOGRAFIA
Wood K, Crouch R, Rowland E, Pope C. Clinical handovers between prehospital and hospital staff: literature review. Emerg Med J [Internet]. 2015 Jul;32(7):577–81. Enllaç
Dawson S, King L, Grantham H. Review article: Improving the hospital clinical handover between paramedics and emergency department staff in the deteriorating patient. Emerg Med Australas [Internet]. 2013 Oct;25(5):393–405. Enllaç
Jensen SM, Lippert A, Østergaard D. Handover of patients: a topical review of ambulance crew to emergency department handover. Acta Anaesthesiol Scand [Internet]. 2013 Sep;57(8):964–70. Enllaç
Martínez EC, Terán BB, Antonio J, García G. Transporte del paciente crítico en unidades móviles terrestres. Rev Asoc Mex Med Crit y Ter Int [Internet]. 2001;XV(4):130–7. Enllaç
Martín Rodríguez, M., Ruíz Lavela, F. M., Martín Rodríguez J. Transferencia De Pacientes En Urgencias. Enfermería Glob [Internet]. 2005;(7):1–11. Enllaç
Madruga MR. De técnicos de transporte sanitario (TTS) a técnico en emergencias sanitarias (TES)(1): perspectiva histórica. Emergencias Rev la Soc Espa{ñ}ola Med Urgencias y Emergencias [Internet]. Saned; 2011;23(1):65–6. Enllaç
Ebben RHA, van Grunsven PM, Moors ML, Aldenhoven P, de Vaan J, van Hout R, et al. A tailored e-learning program to improve handover in the chain of emergency care: a pre-test post-test study. Scand J Trauma Resusc Emerg Med [Internet]. 2015;23:33. Enllaç
José Luis Serrano -TES USVA G606 Figueres
Laura Robles Perea -Metge Urgències Hospital Figueres i USVA G606 Figueres
Xavier Basurto Oña -Metge Urgències Hospital Figueres i USVA G606 Figueres
Molt clar i entenedor. Crec que és una molt bona reglexió per treballar i millorar l’atenció al pacient.
Gràcies per la feina feta!