Pel nas també s’hi val !!

En una de les darreres sessions de formació del nostre servei d’urgències abans de l’estiu, el Dr. Gian Luigi Vivoda ens va presentar una revisió sobre la via intranasal (in) i les utilitats que aquesta pot tenir a l’entorn d’urgències. Podeu accedir a la sessió completa del Dr. Vivoda clicant aquí. I fruit d’aquesta sessió, a @urgem hem fet una revisió del què l’evidència científica diu sobre la via in a urgències. Us presentem els punts més importants.

Download (PDF, Unknown)

Indicacions

Hi ha tres situacions principals on la via in resulta útil a urgències:

• Opció provisional fins a aconseguir la via endovenosa (ev): Aquelles situacions emergents on en un primer moment és més accessible la via in que la via ev.
• Evitar la via ev: Per exemple en la sedació superficial o analgèsia per alguns procediments (reduccions, cures, mobilitzacions…), evitant la via ev.

Avantatges

• Indolora
• Segura per a l’equip i el pacient
• Eficaç
• No cal canviar el pacient de posició

Contraindicacions

• Traumatisme nasal
• Secrecions intranasals
• Alteració de l’anatomia nasal

Què cal tenir en compte?

Fàrmac: podem utilitzar la via in per a l’analgèsia, l’ansiolisi i les convulsions, però no tots els medicaments utilitzats per a aquests objectius funcionen bé per via in.

Concentració i volums: utilitzarem les concentracions més grans possibles (màxima dosi en el mínim volum). El volum ideal és 1 ml per nariu.

Pacient i entorn: és aquest el pacient adequat?. Valorar alteració de l’anatomia nasal, les secrecions i/o traumatismes de la zona. És en aquest entorn la via IN la millor opció que disposem?

Cinètica: els temps d’acció IV i IN són molt similars. La via in omet el primer pas del metabolisme i arriba directe al SNC, amb una notable excepció, el midazolam in, que pot trigar entre 10 i 15 minuts en fer efecte, cosa que cal tenir en compte.

Posició del pacient: posició d’enflairar

Administració: Mitjançant el dispositiu d´atomització MAD (Foto 1) . Posa l’atomitzador a la mucosa del nas, apunta cap a l’orella i dispara ràpidament; el més ràpid possible per atomitzar la solució.

Resum per portar al mòbil…

Adjuntem un document PDF amb les taules de dosificació per a poder portar al llestèfon. Per tal que sigui molt útil i fàcil de consultar, hem afegit una sèrie de característiques:

• Un checklist amb el que cal tenir preparat per a poder fer servir la via in
• Hem reflectit també les dosis iv per quan la via in sigui una opció pont
• Una taula d’adult i de pediatria (actualitzat 29/4/20) per separat
• Webgrafia amb enllaços a les pàgines més útils en situació urgent

1. http://www.emdocs.net/pem-playbook-intranasal-medications-and-you/
2. http://www.intranasal.net/Home/default.htm

Download (PDF, Unknown)

BIBLIOGRAFIA

1. Aguilar Reguero, J Aranda Aguilar, F Ávila Rodríguez, F Ayuso Baptista, F Baena Gallardo, C. (2012). Guía Farmacológica 061. (E.P.E.D.E. SANITARIAS, Ed.) (1st ed.). Málaga (España).
2. American Society of Anesthesiologists. (2018). Practice Guidelines for Moderate Procedural Sedation and Analgesia 2018. Anesthesiology (Vol. 128). enllaç
3. Baena Olomí, I Botifall Garcia, E De La Cruz, A Garcia-Alagar O, Iglesias Lepine, M Luisa. Martínez Millan, Daniel. Nogué i Xarau, Santiago. Petrus, Carmen. Pociello Alimaña, N. (2015). Atenció urgent extrahospitalària al pacient pediàtric intoxicat, 30.
4. Bailey, A. M., Baum, R. A., Horn, K., Lewis, T., Morizio, K., Schultz, A., Justice, S. N. (2017). Review of intranasally administered medications for use in the emergency department. Journal of Emergency Medicine, 53(1), 38–48. enllaç
5. Castro, E Olivé, M Figueras, I Sánchez, P Jiménez, X. (2015). Guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries. (SEM. Sistema d’Emergències Mèdiques, Ed.) (1st ed.). L’Hospitalet de Llobregat.
6. ERC (2015). Suport Vital Avançat. (C. Lott, Ed.)
7. Hwang, U., & Carpenter, C. R. (2017). The geriatric emergency department. Value and Quality Innovations in Acute and Emergency Care, 82–90 enllaç
8. Josa, MP Laclaustra, B. (2011). Guía de dosificación en pediatría para atención primaria. (Servicio Aragonés de Salud, Ed.)
9. Leal, C. A., Gómez, R. Á., Muncharaz, A. B., Andrés, E. B., & Tusón, R. C. (2008). Guía del residente en la UCI. Servicio de Medicina Intensiva Hospital Universitario Asociado General de Castelló.
10. Maine Medical Center. (2016). Intranasal Medication Administration Guidelines, (January), 2.
11. Pires, A., Fortuna, A., Alves, G., & Falcão, A. (2009). Intranasal Drug Delivery: How, Why and What for? Journal of Pharmacy & Pharmaceutical Sciences, 12(3), 288. enllaç
12. Servicio Medicina intensiva. (2005). Guia del Residente en la UCI. (EDIKAMED, Ed.) (1st ed.). Castelló (españa): Lito Stamp impresión Gráfica S.A.
13. Weiner, S. G., Mitchell, P. M., Temin, E. S., Langlois, B. K., & Dyer, K. S. (2017). Use of Intranasal Naloxone by Basic Life Support Providers. Prehospital Emergency Care, 21(3), 322–326. enllaç
14. Wu, H., Hu, K., & Jiang, X. (2008). From nose to brain: understanding transport capacity and transport rate of drugs. Expert Opinion on Drug Delivery. enllaç

Laura Robles Perea  –  urgem@urgem.cat  –

Si vols rebre notificacions sobre els nous apunts que publiquem al blog, subscriu-te al butlletí electrònic Urgem