L’hemorragia digestiva (HD), ja sigui alta o baixa, pot ser visible o oculta. La HD visible és aquella en la que el pacient acudeix a urgències per la presència de sang provinent de la via digestiva, en forma d’hematèmesi, melena o hematoquèzia, o aquesta sang és detectada pel professional sanitari . L’HD oculta és aquella HD no visible per part del pacient ni del professional sanitari i que es detecta amb una prova de sang oculta en femta positiva i/o anèmia ferropènica.
Sang oculta en femta: ús excepcional o rutinari a urgències?
És fàcil que als serveis d’urgències disposin de proves per identificar sang oculta en femta i no és excepcional el seu ús. A mitjans d’abril verem fer una mini-enquesta popular a Twitter, sense metodologia científica, amb la intenció de captar si l’ús d’aquestes proves a urgències és anecdòtic o habitual. En el context d’una hemorràgia digestiva a urgències, gairebé la meitat (48%) dels 33 participants a l’enquesta utilitzen aquesta prova en cas de sospita o dubtes d’una HD. Sembla que els seu ús no és excepcional.
https://twitter.com/urgemcat/status/985642608373485569
Hemoglobina humana del tracte gastrointestinal inferior
No deixa de ser curiós l’ús d’aquesta prova i la seva disponibilitat a urgències. La seva utilitat és detectar un sagnat gastrointestinal ocult ( sense hematèmesi, melena o hematoquèzia visibles) procedent d’una patologia gastrointestinal inferior; bàsicament com a cribratge del càncer colorectal en l’estudi d’una anèmia ferropènica. En hemorràgia digestiva alta (HDA) és una prova poc sensible (molts falsos negatius), ja que l’hemoglogina es degrada durant el trànsit intestinal i la prova no la detecta.
Tenim recolzament bibliogràfic ?
De fet, aquesta prova ni es menciona en protocols ni estudis sobre HD aguda. En una cerca bibliográfica simple a Tripdatabase [occult blood test AND gastrointestinal haemorrhage] no trobem cap estudi que recomani la detecció de sang oculta en femta en el context d’una HD aguda.
En els protocols de la SEMES i SoCMUE sobre la HDA i la HDB, no es menciona en cap moment la detecció de sang oculta em femta. Tampoc es menciona en els corresponents capítols d’UpToDate ni a eMedicine-Mesdscape.
Conclusió
L’ús de proves de detecció de sang oculta en femta queda restringit a l’estudi d’anèmia ferropènica i al cribratge de càncer colorectal. El seu ús a urgències hauria de ser excepcional. En el context d’una HD aguda pot conduir a interpretacions errònies, i per tant, perilloses per la salut del pacient.
PD: en data 4/11/2018 actualitzem aquest apunt amb una infografia que hem preparat, on a més de comentar el tema de la sang oculta en femta, fem esment de la poca (o cap) utilitat clínica que té l’us de la sonda nasogàstrica (SNG) i de la relació urea/creatinina en el context d’una HDA.
Bibliografia
- García-Iglesias P, Botargues J-M, Feu Caballé F, Villanueva Sánchez C, Calvet Calvo X, Brullet Benedi E, et al. Manejo de la hemorragia digestiva alta no varicosa: documento de posicionamiento de la Societat Catalana de Digestologia. Gastroenterol Hepatol [Internet]. 2017 May;40(5):363–74. enllaç
- Guardiola J, García-Iglesias P, Rodríguez-Moranta F, Brullet E, Salo J, Alba E, et al. Manejo de la hemorragia digestiva baja aguda: documento de posicionamiento de la Societat Catalana de Digestologia. Gastroenterol Hepatol [Internet]. 2013 Oct;36(8):534–45. enllaç
Xavier Basurto – urgem@urgem.cat –
Si vols rebre notificacions sobre els nous apunts que publiquem al blog, subscriu-te al butlletí electrònic Urgem