Intoxicació per bolets; preguntes clau per salvar un fetge, o una vida

17681610-amanita-muscaria-rojo-en-un-bosque-de-otoño

Tot l’any ens podem trobar amb pacients amb una intoxicació per bolets; hi hem de pensar sempre, però a la tardor és quan més incidència tenim. Per tant, ara més que mai hem de penar-hi. I no és fàcil. La clau és una bona anamnesi (sí, allò que es fa abans de demanar les proves complementàries) i tenir sempre present aquesta opció diagnòstica per a integrar-la en el diagnòstic diferencial, sobretot en els pacients que acudeixen amb clínica gastrointestinal o amb una síndrome que no quadre amb cap altra patologia (pot correspondre a un toxíndrome).

En aquest apunt només repassem aquells aspectes que ens poden ser de més utilitat i que hauríem de recordar sempre. La resta, ho tenim tot detallat a la bibliografia adjunta. I si ho prefereixes, pots escoltar l’episodi 28 d’Empod.cat.

Quan i com sospitem la intoxicació per bolets?

L’ideal és que ja s’identifiqui al triatge. Ja sigui perquè el pacient refereix espontàniament aquesta relació o perquè ho preguntem explícitament.

Ha menjat bolets recentment?

En cas afirmatiu, l’anamnesi bàsica és:

  • Quina hora ha menjat els bolets?
  • Quina hora ha començat la clínica?
  • Quin tipus de bolet era?
  • Un sol tipus de bolet o varis?
  • En un sol àpat o en varis?

Primeres decisions diagnòstiques i de maneig específic

Si la clínica ha començat < 6 hores postingesta dels bolets (latència curta), ha consumit un sol tipus de bolet i en un únic àpat: és una toxicitat precoç, té bon pronòstic, fem maneig simptomàtic i no són necessàries proves complementàries ni antídots específics.

Si no es compleixen les condicions prèvies o directament sospites que és una intoxicació per un bolet hepatotòxic, caldrà demanar una determinació d’amatoxines en orina i iniciar l’administració de l’antídot específic, la silibinina.

  • Si es confirma la presència d’amatoxines a l’orina (mostra que hem hagut d’enviar al Clínic de BCN), continuarem amb el maneig de la síndrome hepatotòxica.
  • En cas contrari, si no es detecten amatoxines a l’orina, descartem el micetisme hepatotòxic, suspenem la perfusió de silibinina i podem continuar amb el maneig simptomàtic estàndard segons la clínica.

Quins factors de mal pronòstic coneixem del micetisme amb síndrome hepatotòxica?

  • Creatinina > 1,2 mg/dl al moment de l’ingrés
  • Amatoxines en orina >50 ng/ml
  • Quick < 30% 48 hores després de la ingesta
  • Bilirubina >5 mg/dl a partir de les 72 hores postingesta

Criteris de derivació a una UCI hepàtica?

  • Estat clínic greu que requereix cures intensives
  • Criteris de mal pronòstic
  • Sense millora clínica al quart dia postingesta de bolets

Toxíndromes en micetismes de període de latència curt

Captura de pantalla 2023-09-12 025009

Font (1)

Podeu escoltar l’entrevista (63′) que vàrem fer a Àngels Gispert, metgessa d’urgències i experta en toxicologia, sobre les intoxicacions per bolets al blog d’Empod.cat

Bibliografia

  1. Gispert A, Aguilar R. Maneig de les intoxicacions per bolets. Butll Antídots Catalunya. 2019; 2 (3). enllaç
  2. Gispert A., Escoda O., Piqueras J., Nogué, S., Galicia, M., Supervía, A. M. (2019). Micetismos. Envenenamiento por setas. Grupo de trabajo de toxicología. Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SoCMUETox). enllaç
  3. Associació Micològica Joaquim Codina. http://www.grn.es/amjc/toxicologia.htm
  4. https://www.fichasmicologicas.com/
  5. https://bolets.info/

 

Xavier Basurto  –  urgem@urgem.cat  –

butlletí electrònic Urgem

Si vols rebre notificacions sobre els nous apunts que publiquem al blog, subscriu-te al butlletí electrònic Urgem

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pràctica clínica, toxicologia i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *